Pròleg de josé luis sampedro. quan algú com stéphane hessel fa una crida a la «insurrecció pacífica», a rebel·lar se, se lha descoltar. perquè hessel, als seus noranta tres anys, sap de què parla: membre de la resistència francesa, supervivent de buchenwald, militant a favor de la independència algeriana i defensor de la causa palestina, aquest lluitador etern és, a més, lúnic redactor encara viu de la declaració universal dels drets humans de 1948.per això, quan reclama «un motiu dindignació» per a tots, se li ha de fer cas. perquè «les raons per indignar se poden semblar avui dia menys nítides, o el món, massa complex», però segueixen presents sigui en la dictadura dels mercats, en el tracte que es dóna als immigrants o a les minories ètniques. «busqueu i trobareu», ens diu, «preneu el relleu, indigneu vos!», perquè «la pitjor actitud és la indiferència. si us comporteu així, perdeu un dels components essencials que formen lhome: la facultat dindignació i el compromís que la segueix». un missatge que ja ha contagiat més dun milió i mig de lectors a frança.indigneu vos! avui es tracta de no sucumbir sota lhuracà destructor del «sempre més», del consumisme voraç i de la distracció mediàtica mentre ens apliquen les retallades. indigneu vos!, sense violència. tal com va cantar raimon contra la dictadura: diguem no. negueu vos. actueu. per començar, indigneu vos!
